Tot i que el procés de construcció de comunitat s’inicia amb activitats relativament simples -però de gran profunditat- dutes a terme per gent comuna, en el seu interior porta la llavor de nivells creixents de complexitat. Les dues o tres classes comunitàries per a nens, el primer grup d’adolescents, els primers cercles d’estudi per a joves i adults evolucionen amb el temps fins a esdevenir un procés educatiu paral·lel a l’educació formal, estructurat en tres etapes, articulat a través de tres programes, enfortit per uns coordinadors específics, que empodera a les masses per a la transformació col·lectiva. Les primeres reunions d’oració a les cases, progressivament poden abastar a totes les famílies d’un barri i, amb el temps, on les circumstàncies, els recursos i la capacitat estan madurs, podrien donar lloc a l’aparició d’una Casa d’Adoració Bahá’í . L’acció ordenada però poc organitzada del principi, amb els anys es transforma en una dinàmica de vida comunitària basada en plans i fonamentada en l’acció sistemàtica, amb cicles trimestrals, amb diferents espais per a la consulta, la reflexió i la presa col·lectiva de decisions. Les relacions de vida comunitària que primer es donaven entre individus i famílies, s’expandeixen per incloure a altres organitzacions públiques i privades amb les quals s’aprèn a col·laborar per millorar les condicions de barri i l’agrupació.
Aquest treball en agrupacions i barris posa les bases de noves dinàmiques culturals on la col·laboració, la reciprocitat i la creació de capacitat per a l’acció col·lectiva són les seves claus principals. La llavor d’un model alternatiu d’organització social s’ha plantat.
Quan un col·lectiu en aquestes zones geogràfiques petites aconsegueix aprendre a traduir el coneixement -científic i espiritual- a la realitat del seu propi progrés, començant per les activitats educatives i d’enfortiment del caràcter devocional de la comunitat, està a punt per abordar progressivament, a mesura que més gent s’involucra, àrees d’acció més complexes relatives a altres temes socials i econòmics. En altres paraules, hauran començat a transitar el desafiant però apassionant camí de la sostenibilitat. En aquest camí, la seva inspiració principal és poder apropar-se, tan individual com col·lectivament, a la visió de Déu i de Bahá’u’lláh per a la humanitat en aquesta època.