Un nou patró de vida comunitària

Tal com s’assenyala en la secció «Coneixement i transformació social», els bahá’ís d’Espanya, juntament amb amics i veïns, s’esforcen majoritàriament per establir processos de desenvolupament comunitari en pobles i barris de ciutats. En aquests contextos geogràfics relativament petits, persones i col·lectius de tots els orígens aprenen a treballar en equip per millorar la vida espiritual, econòmica i social del seu entorn.

Aquest procés, al qual de vegades els bahá’ís es refereixen com «construcció de comunitat», s’inicia amb un seguit d’activitats de naturalesa educativa que es complementen amb altres de caràcter devocional. No obstant això, per molt senzill que sembli el principi, el que pretén és donar poder a grups creixents de persones perquè emprenguin un sender de transformació col·lectiva a llarg termini que aconsegueixi generar barris, pobles i ciutats sostenibles en tots els aspectes.

Hi ha dos trets fonamentals que distingeixen aquest procés. El primer és que, en el seu conjunt, genera una capacitat més gran per al servei i l’acció col·lectiva: per emprendre activitats educatives que enforteixin el caràcter i les facultats morals i espirituals dels nens; per acompanyar els adolescents durant un període crític de la vida a descobrir la seva veritable identitat i a canalitzar les seves energies cap al servei i el bé comú; per crear espais d’empoderament col·lectiu on grups d’estudi puguin investigar la realitat i reflexionar junts sobre les implicacions dels ensenyaments espirituals en les seves vides individuals i col·lectives i aprenguin a portar-les a la pràctica; per connectar amb els joves de la societat i posar els seus talents al servei de la transformació social; per iniciar iniciatives de desenvolupament social i econòmic gradualment més complexes quan sigui el moment oportú; per participar en discursos públics de rellevància per al benestar col·lectiu.

El segon tret és que tota aquesta acció col·lectiva està imbuïda d’un fort caràcter devocional. Les dimensions espiritual i devocional són fonamentals per donar resposta a l’anhel de sentit que jeu en l’ànima humana. Suscita forces molt poderoses que permeten que petits grups aconsegueixin grans gestes; dota de més significat el que es fa; i, sobretot, manté sempre en la ment i en el cor el record que Déu és al centre de tot el que fem. La manifestació més visible d’aquesta característica distintiva és la multiplicació de reunions d’oració col·lectiva com un element més de l’enfortiment de la vida comunitària. Pregar i meditar juntament amb amics, veïns i companys de treball amb els quals un actua a favor de la transformació col·lectiva produeix uns llaços molt profunds, llaços molt necessaris per a sostenir el compromís social a llarg termini.