Un major compromís social

Acció social

«El progrés del món, el desenvolupament de les nacions, la tranquil·litat dels pobles i la pau de tots els habitants de la terra figuren entre els principis i ordenances de Déu».

Bahá’u’lláh

En el context de la feina de construcció de comunitat en barris i agrupacions, una vegada que els programes educatius de base implementats arriben a un sector significatiu de la població i hi ha la capacitat suficient, brollen altres tipus d’iniciatives enfocades a millorar algun aspecte de la vida econòmica i social d’aquest col·lectiu.

L’acció social s’entén com un espectre d’activitats de diferents graus de complexitat, que oscil·len des de petits projectes de servei comunitari organitzats per grups de joves bahá’ís i els seus amics, fins a grans programes de desenvolupament social i econòmic empresos per organitzacions d’inspiració Bahá’í. Totes aquestes iniciatives, però, comparteixen un element comú: busquen aplicar els ensenyaments socials de Bahá’u’lláh, juntament amb els mètodes de la ciència, per a generar prosperitat i benestar social.

La comunitat bahá’í, mitjançant una xarxa d’organitzacions dedicades al desenvolupament social i econòmic, ha anat generant al llarg dels anys un marc conceptual específic per a aquest àmbit, que inclou certs elements clau, com ara els següents: la gent és protagonista del seu propi procés de desenvolupament; el desenvolupament ha de ser abordat en termes de construcció de capacitat en individus, comunitats i institucions per explorar el seu propi camí de prosperitat; ha d’haver un equilibri entre la prosperitat material i el progrés social i espiritual; el coneixement és l’eix de desenvolupament; les iniciatives han de començar sent senzilles i anar creixent en complexitat progressivament a mesura que la capacitat augmenta; les diferents línies d’acció han de ser implementades sent coherents entre si dins d’un enfocament integral; s’ha de posar atenció a la creació d’estructures regionals apropiades per crear capacitat en una població i per sistematitzar l’aprenentatge generat sobre els seus processos de desenvolupament; l’empresa del desenvolupament ha de connectar els àmbits locals, regionals, nacionals i internacional.

Dins d’aquest marc també han sorgit programes sòlids que s’estan replicant en diferents llocs del món on hi ha la capacitat suficient i les condicions són idònies. La major part d’aquests programes són de caràcter educatiu, tot i que també estan emergint altres modalitats relacionades amb la banca comunitària, la productivitat agrícola o els mitjans de comunicació socials. Encara queda molt per fer i aprendre en aquesta àrea la protagonista de la qual, si és que s’aspira a eradicar la pobresa, ha de ser la humanitat sencera.

La comunitat bahá’í d’Espanya fins ara no ha emprès cap línia d’acció sistemàtica en aquest àmbit, tot i que els programes d’apoderament moral, intel·lectual i espiritual de base que està aprenent a expandir i el patró de vida comunitària que està esforçant-se per establir a múltiples localitats del territori nacional, estan creant capacitats col·lectives que seran fonamentals per a quan les condicions siguin propícies. En algunes agrupacions, localitats i barris, però, dins dels processos de construcció de comunitat i dels programes que els fomenten, estan emergint iniciatives informals com ara projectes de neteja, reciclatge, reforç escolar o horts urbans. La majoria aquests projectes són iniciatives molt senzilles de curta durada, algunes de les quals s’efectuen en col·laboració amb organitzacions civils de barri, associacions de veïns i institucions públiques locals.

En els anys vinents, quan la capacitat per a l’acció col·lectiva s’enforteixi i la participació de la població local augmenti agrupació rere agrupació, aquest serà un àmbit que requerirà més atenció i aprenentatge sistemàtic. El propòsit a llarg termini en els contextos geogràfics on es desenvoluparà l’acció social serà aconseguir agrupacions, localitats i barris auto sostenibles. A causa de la prosperitat material que la societat espanyola havia experimentat des dels anys vuitanta, no hi havia molta consciència dels defectes, la fragilitat i les injustícies relacionades amb el model econòmic imperant. Des de la crisi econòmica de 2008, però, cada vegada són més els col·lectius i ciutadans que veuen amb esperances les iniciatives de base que busquen trobar models de desenvolupament econòmic i social alternatius, respectuosos amb el medi ambient, sostenibles i estructurats al voltant dels principis de la justícia social i la reciprocitat.

Continuar leyendo
Sigue explorando...

Un major compromís social