Introducció
La vida bahá’í no només té pràctiques individuals. Posseeix un component col·lectiu imprescindible, des d’on, a més, la persona extreu forces dinàmiques per servir al bé comú.
Una comunitat dedicada al servei i a l’adoració
Un tret distintiu de la vida bahá’í és el seu aspecte col·lectiu, ja que els bahá’ís consideren que no poden desenvolupar-se espiritualment sense contribuir a la millora i progrés del seu entorn. El benestar i la felicitat d’un individu depenen directament del benestar de la comunitat i viceversa.
La vida col·lectiva prevista en els escrits de la Fe bahá’í combina el servei i l’adoració. Per això, en diverses localitats d’Espanya, els bahá’ís es reuneixen amb els seus amics i veïns per pregar junts i capacitar-se per servir. A continuació s’enumeraran alguns dels principals espais col·lectius relacionats amb la vida bahá’í.
Reunions devocionals
Pregar, tan individual com col·lectivament, és l’eix d’una vida amb caràcter devocional. Els bahá’ís es refereixen a la pràctica de l’adoració col·lectiva com reunions devocionals. Les reunions devocionals no segueixen un ritual específic, tot i que tenen característiques comunes. Moltes vegades s’organitzen en cases particulars o en espais públics, i són diverses en la seva naturalesa. El programa s’enfoca en els textos sagrats i en moltes ocasions s’incorpora música i poesia o altres formes artístiques.
Aquestes reunions, obertes a persones de totes les creences i orígens, tenen lloc en cada comunitat local per alimentar un patró de vida definit pel seu caràcter devocional. L’ambient espiritual que es crea en una reunió devocional promou la felicitat, la companyonia i l’amor, alhora que enforteix els llaços d’amistat entre els seus participants.
Un procès educatiu enfocat al servei
Un altre tret que caracteritza les comunitats bahá’ís de tota Espanya són els seus programes educatius o de capacitació per al servei, destinats a tres grups d’edat diferenciats: classes per a nens, grups prejuvenils i cercles d’estudi per a joves i adults. Aquestes activitats es descriuen en major profunditat en la secció «Un nou patró de vida comunitària».
La Festa de 19 dies
Com que no existeix clergat, les institucions elegides, conegudes com a Assemblees Espirituals Locals, són les que es responsabilitzen per l’establiment de la vida comunitària en cada localitat on resideixen cert nombre de bahá’ís. El punt focal de la vida comunitària bahá’í és la Festa de 19 dies.
La Festa de 19 dies té lloc al principi de cada mes bahá’í, ja que el calendari bahá’í consisteix en dinou mesos de dinou dies de durada respectivament i quatre dies intercalars per completar l’any.
Les Festes de 19 dies es divideixen en tres parts: la part devocional on es reciten oracions i es llegeixen extractes dels textos sagrats; la part administrativa on els membres de la comunitat consulten sobre assumptes relacionats amb la vida comunitària i el seu benestar; i es conclou amb la part social, el propòsit és generar alegria, una oportunitat per l’hospitalitat i per aprofundir els llaços d’amistat i de fraternitat entre els membres de la comunitat.
Alguns dels temes relacionats amb la part consultiva, a part de la lectura d’informes i de l’organització de la vida comunitària, poden ser la seva implicació en projectes socials, el desenvolupament de les activitats bàsiques com les classes de nens, els grups prejuvenils i els cercles d’estudi que tenen lloc en la comunitat o esdeveniments d’índole bahá’í com els casaments o enterraments. Per tant, la maduresa d’una comunitat es reflecteix, entre altres aspectes, en la qualitat i en el nivell de participació de la part consultiva en les Festes de 19 dies.
Celebració de dies sagrats
La celebració dels dies sagrats és un aspecte essencial de la vida comunitària bahá’í. Bahá’u’lláh i ‘Abdu’l-Bahá van designar nou dies sagrats en el calendari bahá’í. Alguns d’ells són celebracions i altres commemoracions. Es recomana en tots ells que els adults, quan les condicions legals ho permetin, s’abstinguin de treballar, i els nens d’anar a classe. Els dies sagrats se celebren amb lectures dels escrits sagrats i relats relacionats amb el dia en qüestió. També és comú fer presentacions artístiques i disposar d’una part social.
20-21 de març – Naw-Rúz (any nou bahá’í).
21 d’abril – 1r dia de Ridván (el més important dels dies sagrats. És el dia en què Bahá’u’lláh va declarar la seva missió com Missatger de Déu).
29 d’abril – 9è dia de Ridván (el dia en què la família de Bahá’u’lláh es va reunir amb Ell al jardí de Ridván).
2 de maig – 12è i últim dia de Ridván (el dia en què Bahá’u’lláh i la Seva família van sortir del jardí del Ridván per anar a Constantinoble).
23-24 de maig – Declaració de Báb (l’aniversari de la declaració de la missió del Báb el 1844).
29 de maig – Ascensió de Bahá’u’lláh (commemorant la Seva defunció el 1892).
10 de juliol – Martiri de Báb (executat el 1850).
13 de novembre- Naixement de Bahá’u’lláh. *
14 de novembre – Naixement del Báb. *
* Aquests dos dies sagrats que commemoren els naixements de les Manifestacions Bessones de la dispensació Bahá’í se celebren d’acord amb el calendari lunar i varien cada any (en aquest cas s’indiquen els dies corresponents a 2015).
També hi ha altres celebracions i commemoracions bahá’ís en que no es suspèn l’activitat laboral. Entre elles es troben la celebració del dia de l’Aliança, el 26 de novembre, o l’ascensió d’ Abdu’l-Bahá, el fill de Bahá’u’lláh, el 28 de novembre.
La Reunió de reflexió
Les reunions de reflexió són espais trimestrals que serveixen perquè tots aquells que estiguin involucrats en el procés de desenvolupament i transformació gradual de les seves respectives comunitats puguin reflexionar, consultar i planificar sobre tots els seus esforços relacionats amb les activitats d’ensenyament, servei i capacitació. Aquí els participants aprenen sobre el que s’ha aconseguit a la seva comunitat durant els últims tres mesos (coneguts com a cicles), reflexionen sobre els aspectes que es poden millorar, analitzen el seu paper dins dels esforços col·lectius i individuals, i amplien el seu coneixement sobre el procés de creixement a través de la guia impartida per les institucions bahá’ís i les experiències de tots els participants. Aquestes reunions estan caracteritzades per un esperit d’alegria i unitat i permeten que s’estrenyin els llaços d’amistat entre els seus participants per afrontar un nou cicle d’activitats relacionades amb els diferents processos de construcció de comunitat.