Introducció
«Només és un home qui veritablement avui es dedica al servei de tota la raça humana […]. Benaurat i feliç sia qui s’afanyi a promoure els millors interessos dels pobles i races de la terra».
Bahá’u’lláh
Un dels trets centrals de la vida bahá’í és tractar de ser coherent en tots els aspectes essencials de la vida. Això es reflecteix en l’afany per aconseguir coherència entre les diferents àrees de la vida (familiar, laboral, educativa), d’una banda, i en la relació harmoniosa que ha d’existir entre l’ésser i el fer, per un altre. Dins d’aquest marc els bahá’ís de tot el món s’esforcen per portar una vida de servei i amb excel·lència en totes les àrees. L’individu tracta de concentrar la seva ment i cor en el servei als plans de les seves institucions, d’acord amb les elevades normes establertes per Bahá’u’lláh, perquè el servei es considera com l’imant que atreu les confirmacions divines i el medi pel qual un arriba a ser veritablement humà.
En els esforços per servir a la societat, preservant la llibertat i la diversitat d’iniciatives, els bahá’ís intenten treballar des del marc d’acció proporcionat per l’òrgan de govern internacional de la comunitat bahá’í, la Casa Universal de Justícia. Els bahá’ís de tot el món compten amb la guia que ofereix la Casa Universal de Justícia a través dels seus plans de desenvolupament. Aquests plans ofereixen una orientació clara sobre la direcció cap a la qual han de canalitzar els seus esforços per aconseguir implementar els ensenyaments de Bahá’u’lláh a la vida de la societat, amb el propòsit de contribuir a l’avanç social.
Vida familiar
La família és la unitat més bàsica de la societat. En paraules d’ Abdu’l-Bahá, una família és una nació en miniatura. Només cal ampliar el cercle de la llar i tindrem a tota la humanitat. Per això els valors que es desenvolupen en el si d’aquesta són de gran importància. Els bahá’ís creuen en el principi d’igualtat entre l’home i la dona. Entenen que la mare és la primera educadora dels fills i per tant té un paper important en la vida familiar. Tant és així, que en els escrits bahá’ís se subratlla que en els casos en què els pares no puguin permetre que tots els seus fills puguin tenir accés a l’educació, s’ha de prioritzar l’educació de la filla.
El matrimoni, el qual Bahá’u’lláh descriu com «una fortalesa pel benestar i la salvació» és una part essencial de la vida bahá’í. Els bahá’ís consideren el matrimoni monògam com el pilar fonamental de la societat humana, i el marit i l’esposa com a parts en igualtat. Una vegada que un bahá’í ha triat lliurement a la seva parella, tots dos pares han de donar el seu consentiment perquè es casin. Aquesta pràctica es fonamenta en la convicció que el matrimoni ha de servir per unir dues persones i a dues famílies.
El treball
En els escrits bahá’ís la feina cobra gran importància, i es dota d’una ètica particular perquè sigui un mitjà d’exaltació de la persona. Qualsevol persona, sigui pobre o rica, hauria de poder ocupar-se en alguna classe d’ofici i exercir una professió que sigui profitosa per a si mateix i per als altres. En aquest sentit, el que veritablement importa és l’actitud: exercir una professió significa molt més que guanyar diners per a fins utilitaris o assegurar les necessitats bàsiques de la vida diària. El treball per als bahá’ís té valor per si mateix. Quan es realitza amb esperit de servei és una forma d’adoració. Treballar, sota l’ètica atresorada en els escrits de Bahá’u’lláh, acosta a Déu i permet comprendre millor el Seu propòsit. Els bahá’ís també conceben el treball com una forma de desenvolupar les pròpies capacitats i talents, i com una oportunitat de servir els altres i d’interactuar amb ells.
La investigació de la realitat
Un punt central de la vida espiritual de tot bahá’í és la investigació independent de la veritat i comprometre’s amb els resultats de la seva cerca. Aquesta recerca constant de coneixement connecta amb el propòsit de la vida descrit anteriorment, conèixer i adorar Déu, per la qual s’assenta en la seva relació personal amb Déu: conèixer a Déu a través del coneixement dels seus escrits, de la Seva creació, de la societat, de l’ésser humà. A més, com que no existeix clergat en la Fe bahá’í ningú interpreta els ensenyaments per a la resta. Cada individu s’esforça per aconseguir cotes més grans de coneixement de forma individual, al mateix temps que participa en espais d’aprofundiment i estudi col·lectiu. D’altra banda, cercar la veritat sense prejudici està relacionat en els escrits bahá’ís amb la justícia en la seva dimensió individual:
«El més estimat de tot als Meus Ulls és la justícia; no te n’apartis si em desitges i no la descuris perquè confiï en tu. Amb la seva ajuda hi veuràs per tu mateix i no amb els ulls dels altres i coneixeràs pel teu propi coneixement i no pel coneixement del teu proïsme. Pondera en el teu cor com et correspon de ser. En veritat la justícia és el Meu do per a tu i també el signe de la Meva amorosa bondat. Tingues-la, doncs, present».
Bahá’u’lláh
Els ensenyaments bahá’ís també subratllen l’harmonia fonamental entre la ciència i la religió. Gràcies a la intel·ligència i la capacitat de raonament de l’ànima humana, els éssers humans, a través de la ciència, poden descobrir veritats que abans romanien ocultes. Al mateix temps, la religió ens permet entendre la realitat espiritual inherent en totes les coses d’una manera més àmplia. No obstant això, la ciència i la religió no són considerades dos sistemes de coneixement excloents o, en el millor dels casos, centrats en compartiments estancs. La ciència té les seves pròpies lògiques i criteris de legitimació, igual que la religió té els seus; la ciència en cert sentit, explora els aspectes materials de l’univers i la religió els morals i espirituals; però, totes dues han d’interactuar en l’esfera de la realitat social, especialment quan es pretén buscar formes d’organització social més justes, harmonioses i ecològicament sostenibles.
Debido a que la realidad es una, los bahá’ís afirman que no pueden existir contradicciones entre los puntos de vistas científicos y religiosos. Cualquier contradicción que pueda existir entre estos campos complementarios de la investigación de la realidad se pueden atribuir a la falibilidad humana, ya sea en la aproximación a las enseñanzas religiosas o en las conclusiones y generalizaciones que se hacen sobre investigaciones científicas.
En los escritos bahá’ís hay múltiples referencias a esta cuestión:
«La religió i la ciència són les dues ales amb les que la intel·ligència de l’ésser humà pot enlairar-se per les altures, amb les que l’ànima pot progressar. El vol no és possible amb només una ala! Si hom tractés de volar només amb l’ala de la religió, cauria ràpidament en el fangar de la superstició, mentre que d’altra banda, amb tan sols l’ala de la ciència tampoc avançaria pas, sinó que cauria en el pantà desesperant del materialisme».
Abdu’l-Bahá
Els bahá’ís dediquen part de les seves energies a aquest diàleg entre la ciència i la religió, necessari per avançar cap a una societat més justa, diàleg que implica arribar a un enteniment més profund tant de la naturalesa de la ciència com de la religió, mentre s’esforcen per adquirir coneixement.
La salut
La salut física, mental i espiritual pren gran importància en els ensenyaments bahá’ís. Les malalties i el patiment de qualsevol mena són elements inevitables en la vida de tot individu i els bahá’ís els consideren com a oportunitats per aprendre alguna cosa, per enfortir-se i per acostar-se a Déu i progressar espiritual i intel·lectualment.
La Fe bahá’í no promou cap model de medicina en particular que s’assembli amb els actuals, encara que existeixen nombrosos principis que podrien servir de base perquè generacions futures de metges bahá’ís desenvolupin una teoria sobre la salut. A més, la medicina es considera com una de les ciències més exaltades. En cas de malaltia, es suggereix principalment que el malalt busqui metges competents i s’atengui a les seves instruccions. D’altra banda, a causa que els bahá’ís també consideren que la realitat espiritual i la material estan interconnectades, l’oració també juga un paper en el procés de curació, juntament amb el tractament ofert per un metge hàbil.
Més enllà de l’àmbit mèdic, els escrits bahá’ís fan referència a la importància de desenvolupar hàbits de vida saludables: l’alimentació equilibrada, l’exercici, la higiene, el descans, l’esforç per mantenir una vida pura i casta, i l’abstenció d’alcohol i altres drogues psicoactives. Aquests hàbits pretenen preservar la salut, el vigor, però també aclarir la ment i enfortir l’esperit.
«Tot veritable guariment prové de Déu! Hi ha dues causes de malaltia: una és material, l’altre espiritual. Si la malaltia afecta el cos, cal un remei material; si afecta l’ànima, un remei espiritual».
‘Abdu’l Bahá